El cas Negreira continua sent un dels episodis judicials més polèmics de la història recent del FC Barcelona, i aquesta setmana ha viscut un nou capítol amb la compareixença de dos expresidents del club, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, que han declarat davant la jutgessa d’instrucció després de més de dos anys de la seva imputació. Segons ha informat MercadodeFichajes.es, els dos antics dirigents han estat citats per donar explicacions sobre els pagaments realitzats a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres, José María Enríquez Negreira, que haurien superat els 7 milions d’euros entre els anys 2001 i 2018. El tribunal investiga si aquests pagaments podrien constituir delictes de corrupció esportiva i administració deslleial, unes acusacions que han posat en escac la reputació institucional del Barça i han generat una atenció mediàtica constant.
La Vanguardia assenyala que tant Rosell com Bartomeu han acudit al jutjat número 1 de Barcelona acompanyats dels seus advocats i han mantingut una estratègia de defensa coincident: els pagaments a Negreira, segons la seva versió, responien a assessoraments tècnics i arbitratges verbals amb l’objectiu de millorar el rendiment esportiu del club i tenir més informació sobre el funcionament del col·lectiu arbitral, però en cap cas buscaven influir en decisions dels partits. La jutgessa, però, insisteix a esclarir si aquests serveis van existir realment i si hi ha proves documentals que ho acreditin, ja que molts informes escrits no consten en la causa.
Per la seva banda, Sport destaca que la declaració dels expresidents ha arribat en un moment especialment sensible, ja que la instrucció del cas es troba en la seva recta final i la Fiscalia Anticorrupció estudia ampliar les diligències per determinar el grau de responsabilitat de cadascun dels implicats. En aquest sentit, la magistrada també ha citat en pròximes setmanes altres directius de les juntes de Rosell i Bartomeu, així com exalts càrrecs del club, per contrastar les versions i aclarir si els pagaments a Negreira obeïen a una pràctica establerta o a decisions personals dels presidents.
El cas té múltiples derivades. D’una banda, la UEFA i la FIFA segueixen de prop l’evolució de la causa, tot i que de moment no han pres mesures disciplinàries concretes contra el Barça. De l’altra, el Reial Madrid i altres clubs de LaLiga s’han personat com a acusació particular per entendre que el presumpte delicte podria haver alterat la competició de manera indirecta. Aquesta pressió externa incrementa la transcendència del procés i situa el club blaugrana en una posició delicada davant els organismes esportius internacionals.
Segons fonts recollides per El Nacional, Rosell ha insistit en què durant la seva etapa presidencial (2010-2014) es va limitar a mantenir una relació contractual que venia d’anteriors juntes directives, i que mai no va tenir coneixement directe de serveis irregulars. Bartomeu, en canvi, ha defensat que sota la seva gestió (2014-2020) es va procedir a reduir progressivament els pagaments a Negreira fins a cancel·lar-los completament, tot argumentant que volia tallar qualsevol sospita. La jutgessa, però, ha remarcat la contradicció entre aquesta versió i els informes de la Fiscalia, que indiquen que els pagaments es van mantenir de manera sostinguda fins al 2018.
La Vanguardia també remarca que l’advocat de Negreira ha reiterat que el seu client pateix problemes de salut i que no està en condicions de declarar amb plenitud. Aquesta circumstància ha complicat la instrucció, ja que impedeix obtenir testimoni directe sobre la naturalesa dels serveis prestats. Mentrestant, la documentació aportada fins ara no prova de manera concloent que hi hagués assessoraments escrits, i això obre la porta a la sospita sobre la seva finalitat real.
Aquesta situació ha tingut un impacte directe en la imatge pública del club. Tot i que l’actual junta de Joan Laporta ha intentat desvincular-se del cas i defensar la innocència institucional del Barça, el relat mediàtic ha quedat marcat per la idea que el club podria haver buscat influència arbitral a través d’aquests pagaments. Encara que no hi hagi proves fefaents d’alteració de partits, la mera sospita ha estat suficient per generar un dany reputacional de gran magnitud, tant a nivell nacional com internacional.
La compareixença de Rosell i Bartomeu suposa un pas clau en una instrucció que ja acumula més de dos anys i que manté oberta la hipòtesi de corrupció esportiva. Mentre la jutgessa continua recollint declaracions i contrastant proves, els expresidents intenten desvincular-se de qualsevol responsabilitat penal directa, però el pes dels fets i la magnitud mediàtica del cas mantenen la pressió al màxim nivell sobre el Barça i el seu passat recent.