El pròxim 4 de juliol de 2026, Barcelona acollirà la sortida del Tour de França, un dels esdeveniments esportius més importants a nivell mundial. Tanmateix, la ciutat es troba enmig d’una controvèrsia política i esportiva arran de les protestes pro-palestines que van interrompre la final de la Vuelta a Espanya 2025 a Madrid. Aquestes manifestacions van estar dirigides principalment contra la presència de l’equip ciclista Israel Premier Tech, la qual cosa ha provocat que les autoritats barcelonines demanin la seva exclusió de la competició.
Segons Elpais.com, el conseller d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, David Escudé, va afirmar que volen evitar que equips que competeixen sota la bandera israeliana participin en esdeveniments internacionals a la ciutat, comparant-ho amb les restriccions imposades a equips russos per la situació a Ucraïna. Segons Escudé, “l’esport no pot ser utilitzat per blanquejar el que està passant”, referint-se a la situació política i humanitària a Gaza.
Aquesta postura ha estat recolzada pel grup polític Barcelona en Comú, que ha qualificat l’Estat israelià de “genocida” i ha demanat que Barcelona no aculli el Tour de França si Israel Premier Tech hi participa. Consideren que permetre la presència de l’equip israelià seria una forma de normalitzar les accions de l’Estat d’Israel a la Franja de Gaza.
Tanmateix, el diari Ara informa de que aquesta demanda entra en conflicte amb la normativa de la Unió Ciclista Internacional (UCI), l’organisme que estableix les regles de participació en les competicions ciclistes internacionals. Segons les regles de la UCI, els organitzadors de les curses no tenen autoritat per excloure equips basant-se en qüestions polítiques. Així ho va expressar el director de la Vuelta a Espanya, Javier Guillén, qui va qualificar les protestes com a “inacceptables” però va subratllar que la seva organització no podia expulsar l’equip israelí de la competició per motius polítics.
Aquesta situació ha generat un debat intens sobre la separació entre esport i política segons informa El Nacional. D’una banda, hi ha qui defensa que els esdeveniments esportius no han de ser utilitzats com a plataforma per a qüestions polítiques, mentre que d’altra banda, hi ha qui considera que permetre la participació d’equips d’estats amb conflictes oberts pot ser interpretat com una forma de donar suport a les seves accions.
Aquesta controvèrsia també ha tingut repercussions més enllà del món del ciclisme. Per exemple, Israel va decidir no participar en el Congrés Mundial de Mòbils de 2026 a Barcelona, citant les “mesures antiisraelianes” adoptades pel govern espanyol, com la prohibició d’entrada a certs ministres israelians i el reconeixement de l’Estat palestí. Aquesta situació ha posat en evidència les tensions diplomàtiques entre Espanya i Israel, que es reflecteixen en diversos àmbits, inclòs l’esport.
Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Barcelona ha assegurat que el Grand Départ del Tour de França es durà a terme tal com estava previst, però ha deixat clar que no acollirà la competició si Israel Premier Tech hi participa. Aquesta postura ha estat criticada per alguns sectors que consideren que l’esport ha de ser una eina per a la reconciliació i el diàleg, i no per a l’exclusió.
La situació actual posa en relleu la complexitat de les relacions entre esport, política i diplomàcia. Mentrestant, la UCI es veu enfrontada a la difícil tasca de mantenir la imparcialitat i l’objectivitat en un context marcat per tensions polítiques internacionals. La decisió final sobre la participació d’Israel Premier Tech al Tour de França 2026 dependrà de la capacitat dels organismes internacionals per gestionar aquestes pressions i garantir que l’esport segueixi sent una plataforma de convivència i respecte.